Stenco va resoldre un problema d’una indústria farmacèutica que necessitava aigua per a procés i que en procedir a la seva cloració apareixien trihalometans en quantitats superiors al que era permissible per al seu ús. Mitjançant una hipercloració i filtració posterior sobre carbó actiu, mantenint el sistema en constant recirculació, es va aconseguir amb èxit l’eliminació necessària de trihalometans.